La clau per a solucionar la problemàtica del canvi climàtic és impulsar un nou model econòmic

La clau per a solucionar la problemàtica del canvi climàtic és impulsar un nou model econòmic

La paraula sostenibilitat està en la boca de moltes persones, en la publicitat, en els centres educatius la sostenibilitat i, especialment els ODS s’han posat de moda. Això últim és una alegria. Sí, ara tot és sostenible. Tot: entitats bancàries sostenibles —i n’hi ha, però són poques—, camps de golf sostenibles!, fins a «menstruació sostenible», que podria ser.

Però davant aquesta pluja de «tot sostenible» és important que les persones que ens preocupem pel tema, siguem crítics. No per portar l’etiqueta s’és sostenible. Encara que veritablement alegra que la gent es vulga posar l’etiqueta. Això és un indicador, que ens diu que hi ha un mercat, una demanda. És un senyal que en la societat alguna cosa està fructificant.

No oblidem que sostenible és qualsevol producte, servei o el que siga, que se sustente en els tres pilars de la sostenibilitat —els tres, no dos—: conservació del medi ambient, desenvolupament de l’economia local i millora de la vida de les persones (veure figura). I com diu la definició: «satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les futures per a atendre les seues pròpies necessitats», això suposa responsabilitat i ètica.

Aquesta model, el de la sostenibilitat, s’inicia en 1972 i es recull en Els límits del creixement, de D. L. Meadows i uns altres. I s’assentisca amb l’informe Brundtland, en 1987, on s’estableix «oficialment» el terme desenvolupe sostenible i la definició donada anteriorment (llegir Nuestro futuro común). Així doncs, el desenvolupament sostenible no és una moda, és una necessitat.

 

Figura: esquema con los tres pilares que rigen el desarrollo sostenible (Natura y Cultura Servicios Ambientales, S.L.)

 

I que és una necessitat l’apuntalava el mestre Arcadi Oliveres en una recent conferència organitzada per la càtedra d’Economia del Bé Comú de la Universitat de València. Necessitem un canvi orientat cap a la sostenibilitat, amb un altre model econòmic diferent a l’actual. Aquest satisfà a poca gent. D’una banda, no cobreix les necessitats de la societat: tots els dies moren de fam 25.000 persones; mentre que es rebutja el 30% dels aliments que produïm. D’altra banda, les desigualtats socials i en l’economia són abismals: 26 persones en el món manegen els mateixos recursos —per a entendre’ns podríem dir diners— que tres mil milions de persones (26 vs 3.000.000.000); i molt important la greu problemàtica ambiental: esgotament dels recursos, contaminació… i, per descomptat, canvi climàtic.

La causa d’aquesta problemàtica està en dos aspectes: el model econòmic, fonamentat en el consumisme, i la visió pròxima i curtterminista —defensem els interessos de cadascú, i no pensem en el futur—. Ací hauríem d’escoltar al senyor Woody Allen: «m’interessa el futur perquè és el lloc on passaré la resta de la meua vida» i a això podríem afegir: «i altres persones que no han nascut».

Així que, concloent, el desenvolupament sostenible no és una moda. És una necessitat i alhora l’oportunitat de crear llocs de treball —amb noves empreses—. Necessitem un canvi de model econòmic, per al qual la ciutadania és fonamental.  El nou model econòmic ha d’estar basat en la sostenibilitat: quan tinguem en compte l’economia local, a les persones i al medi ambient, estarem en condicions de solucionar la problemàtica del canvi climàtic.

La reflexió, l’educació a tots els nivells, és una gran eina per a reorientar el nostre territori i la nostra societat cap a un nou model d’economia en la qual prevalga el bé comú.

Leave a reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.