L’estudi i la formació en economia es fan necessaris davant els grans canvis experimentats per la nostra societat en tota la seua globalitat.

Si tirem la vista arrere, des del Consell Europeu de Lisboa, allà per l’any 2.000, i en les successives comissions i agendes educatives que li van seguir, les directrius europees en matèria d’educació han exhortat als estats membres a garantir que la competència clau “emprenedoria” estiguera integrada en els plans d’estudis de tots els nivells, des de l’ensenyament primari fins a la superior, abans del final de 2015. Obedient, la LOMCE (2013) es fixa com una de les competències bàsiques a adquirir pels alumnes el “Sentit d’Iniciativa i esperit emprenedor”, i per primera vegada es materialitza amb la introducció de dues assignatures en el currículum de l’ESO enfocades a l’emprenedoria com són: Iniciació a l’Activitat Emprenedora i Empresarial (IAEE), com a assignatura específica de primer a tercer de l’ESO i opcional en quart curs, i la matèria d’Economia també com a opció de quart curs.

La justificació d’aquestes matèries les hem pogut trobar en el RD 1105/2014 on s’assenyalava que “L’economia està present en tots els aspectes de la nostra vida quotidiana, qualsevol ciutadà necessita conéixer les regles bàsiques que expliquen els esdeveniments econòmics, així com el seu llenguatge específic, necessari per a poder analitzar-los”. Fins i tot, en el mateix document també trobem bondats quant a l’assignatura d’Iniciació a l’Activitat Emprenedora i Empresarial com que “La competència sentit d’iniciativa emprenedora i esperit emprenedor, associada a aquesta matèria, incideix no sols en la pura activitat econòmica sinó en la contribució a la societat per part dels individus, la inclusió social i l’assegurament del benestar de la comunitat”.

Arribats a aquest punt, tots tenim clar que totes dues matèries de l’ESO, amb un enfocament adequat, permeten treballar competències com la creativitat, la innovació, la iniciativa, el treball en equip i/o l’esperit crític. Llavors, cal preguntar-nos perquè la futura LOMLOE, nova Llei d’educació que deroga a l’actual LOMCE, planteja eliminar aquests continguts del programa. Potser la resposta és que aquestes assignatures s’estiguen estigmatitzant, en primer lloc, perquè mostren un abús i esgotament del concepte “emprenedor”, posant l’èmfasi en la responsabilitat de l’individu en el creixement econòmic i la superació de les crisis; en segon lloc, perquè poden estar vinculades a ideologies neoliberals i d’especulació.

L’aprovació de la nova Llei està en el seu procés inicial, paralitzada per la situació d’alarma provocada pel COVID-19. No obstant això ja s’estan escoltant les primeres veus per part d’associacions de docents d’economia que reclamen que aquestes assignatures siguen tingudes en compte en el nou document.

Des de l’Escola d’Emprenedors Sostenibles, som conscients d’aquests perills. Però també creiem fermament en la necessitat de canviar el paradigma de l’actual model capitalista cap a un model d’economia social més i respectuós amb el medi ambient i amb les persones. Així doncs, es necessiten persones que tinguen capacitats com el treball en equip, responsables i respectuoses, innovadores, creatives i amb iniciativa.

A manera de conclusió, l’estudi i la formació en economia es fan necessaris davant els grans canvis experimentats per la nostra societat en tota la seua globalitat, sense restar importància altres asignatures com filosofía o cultura clásica. No es tracta de demonitzar al emprenedurisme (i si és necessari podem canviar el vocable per un altre nou o menys desgastat), es tracta de sumar esforços per a desenvolupar des de les aules l’esperit crític, d’una banda, necessari per a analitzar el model econòmic actual i ser conscients de les conseqüències socials i mediambientals a les quals ens ha portat; per un altre, per a plantejar nous possibles models alternatius. Perquè en definitiva, es tracta de fomentar el creixement de persones conscients i responsables i que siguen capaces d’escometre nous projectes abocats a aqueix canvi de paradigma tan necessari en el futur.