Es respiren aires de canvi en l’educació. Conceptes com a “innovació educativa”, “aprenentatge per projectes” o “gamificació” van guanyant espai en els centres educatius. No obstant açò, i a pesar que la tradicional classe magistral va sent substituïda per altres mètodes i estratègies que tracten que l’alumne siga una part més activa en el procés d’aprenentatge i no un mer receptor d’informació, aquestes noves eines no tenen un reflex en el dia a dia de la majoria de les aules, sobretot en els centres públics. Quina seria la causa?: desconeixement? inseguretat dels docents? por al canvi?, …
La nostra realitat econòmica, mediambiental i social (molt vinculada a les tecnologies) obliguen al fet que des de l’entorn educatiu es treballen les capacitats i competències que preparen a les noves generacions per a afrontar un futur laboral ple d’incertesa. Però el desenvolupament de competències requereix metodologies educatives que s’allunyen de la mera absorció d’informació sense context ni contrast i que aconseguisquen motivar a l’alumne.
El treball per projectes, l’experiència i vivencialitat de l’aprenentatge, la transversalitat, l’aplicació del coneixement, la cooperació en tot el seu significat (responsabilitat personal i col·lectiva, escolta dels altres, autorregulació, empatia, avaluació conjunta, empoderament de la situació d’aprenentatge) són noves eines per al desenvolupament d’aquestes competències.
Per a començar cal permetre a l’alumne pensar sobre el significat del que aprèn i plantejar-li reptes que siguen reals i que connecten amb els seus propis interessos. L’alumne ha d’experimentar, decidir, crear, fallar, connectar i practicar. En definitiva, ser el protagonista del seu propi aprenentatge. Com bé apunta Alfons Cornella fundador de Infonomia: “El factor “PQS” (Para què serveix?) ha d’estar present en la forma en què s’imparteixen els coneixements en l’aula”, d’una altra forma l’educació es quedarà despenjada dels canvis socials i avanços tecnològics dels quals estem sent testimonis dia a dia.
En definitiva, totes aquestes idees no són noves, es basen en la metodologia de “aprendre fent” i ja les va plantejar Confucio fa milers d’anys: “El que sent, ho oblide; el que veig, ho recorde; el que faig, ho aprenc”. Ara el que queda per fer no és fàcil, però podem començar per aprofitar el potencial humà que tenim, docents disposats a canviar la desmotivació dels alumnes.