Fa unes setmanes vaig escoltar en la ràdio una entrevista que em va cridar l’atenció; l’entrevistat era Manuel Hidalgo, professor d’economia de la Universitat Pablo de Olavide i estava presentant el seu nou llibre “El Treball del futur, Una anàlisi de l’impacte de les noves tecnologies en el mercat laboral”. Comentava l’autor la idea que el treball més que estar desapareixent, com alguns vaticinaven, s’està transformant. I és que no hi ha dubte que estem vivint una època de canvis a un ritme accelerat que impacta en totes les esferes (econòmica, política, educacional, social i mediambiental) i amb un denominador comú: la metamorfosi radical del món analògic i la invasió del món digital. Però si mirem cap al futur, un tema tan canviant i innovador com és la tecnologia fa que ens resulte complex albirar noves ocupacions que hui dia són inexistents i, fins i tot, inimaginables.

Però en aquest nou paradigma que se’ns presenta sabem alguna cosa que sí que serà necessària, i és que cada dia, haurem de fer-nos càrrec dels nostres propis projectes personals de major o menor envergadura: la gestió de l’economia domèstica, un viatge, l’elecció d’un treball, compromisos socials, organització d’agenda,…i uns altres de caràcter professional com la creativitat, la generació d’idees, lideratge, planificar i avaluar projectes, treballar en equip, prendre decisions, etc. Així que sembla que la Societat del Coneixement necessita que tots els ciutadans, ocupem el lloc que ocupem, tinguem talent emprenedor, tant per a la vida laboral com des de la personal per a prendre les eleccions quotidianes. I la pregunta que em sorgeix és: estaran els nostres joves preparats?. Diferents estudis sobre aquest tema apunten al fet que els joves espanyols presenten barreres internes per a escometre iniciatives emprenedores com la por al fracàs, excessiu individualisme, actitud enfront del risc, falta d’autoconfiança o poca creativitat.

Així doncs preparar als nostres joves per a totes aquestes necessitats presenta un nou repte que s’hauria d’abordar en tots els nivells del Sistema Educatiu. Però Quantes d’aquestes habilitats es poden i/o s’han d’entrenar a les aules?. Pot ser que en lloc d’educar una sèrie d’habilitats definides de manera molt concreta, aquesta nova societat cap a la qual anem requerisca abordar unes competències més complexes, que cobreixen el coneixement, les habilitats, les actituds i els valors. (Marina, «La competència d’emprendre». Revista d’educació 2010).

 

 

Així que abans de traslladar-nos a les aules, és important que definim l’enfocament que volem donar-li a l’Educació Emprenedora, és a dir, la societat necessita emprenedors però no exclusivament emprenedors que inicien un projecte empresarial, parlem també d’intraemprenedors, persones innovadores i creatives en un lloc de treball per compte d’altri; ens referim també emprenedors socials que inicien projectes i s’impliquen per a millorar el seu entorn.

Per tant no podem ni devem reduir el nostre objectiu treballant només l’Educació Empresarial, enfocada a la creació d’empreses únicament, si no hem d’anar més enllà i abordar una educació emprenedora en tota la seua amplitud i sense oblidar els fonaments sobre els quals se sustenta:

• Mètode Learning by Doing i ser el protagonista del nostre propi aprenentatge.
• Treballar en equip per un objectiu comú aprenent a col·laborar, aportar i compartir.
• Treballar la creativitat i la innovació que està inherent a cada persona i a la qual posem límits.
• Responsabilitat social i ètica per ser conscients del que ens envolta i poder millorar-ho.

En conclusió hem de saber distingir entre iniciativa empresarial, centrada en la creació d’empreses, i iniciativa emprenedora que pretén dotar a l’alumnat dels coneixements, habilitats i actituds necessàries per a plantejar-se l’emprenedoria en tots els seus vessants; i és que tota persona ha d’abordar projectes vitals de diferent índole, haurà de generar diferents possibilitats per a la resolució de problemes, prendre decisions, treballar amb uns altres, planificar, generar idees, valorar els resultats i, en definitiva, prendre les regnes de la seua pròpia vida.