La Responsabilitat Social de les Empreses (RSE) és un concepte modern que va aparéixer fa 30 anys. Cap a finals del segle passat la RSE començava a tindre una certa projecció empresarial, i va ser en 2001 quan es va publicar el Llibre Verd de la Comissió Europea, sobre com «Fomentar un marc europeu per a la Responsabilitat Social de les Empreses», deixant clar que havia de tindre caràcter voluntari. Tant és així, que es va definir la RSE com: «La integració voluntària per part de les empreses, de les preocupacions socials i mediambientals, en les operacions comercials i les relacions amb els seus interlocutors».

La tendència, hui dia, és alinear i integrar iniciatives socials i ambientals amb l’activitat empresarial, ja que impulsen l’empresa i la lleialtat dels consumidors cap a una determinada marca. La consciència social del líder i el seu desig de fer una aportació a la societat està canviant l’entorn dels negocis, i va més enllà de la mera filantropia a la qual estàvem acostumats. Però, són aquestes iniciatives una rentada d’imatge o s’integren en la pròpia estratègia empresarial com un valor?

El que és clar és que en aquests últims anys s’està evidenciant una societat que demana que les organitzacions reconeguen la seua capacitat d’ocasionar impactes negatius sobre el medi i han de ser totalment responsables en la gestió de l’activitat empresarial a més de comptar amb la voluntat de minimitzar aquests impactes.

Com assenyala l’estudi «La RSE i les Cooperatives», promogut per la  Confederació Espanyola de Cooperatives de Treballat Associat – COCETA, cada vegada som més persones les que optem per reconéixer l’esforç d’aquelles empreses més responsables des de les nostres diferents facetes:

 

• Com a consumidors: segons l’informe de Forética 2011, el 21% dels consumidors dóna preferència a productes socialment responsables, mentre que el 45% fa boicot o evita productes socialment i mediambientalment irresponsables.
• Com a inversors: la banca ètica al nostre país ha crescut per damunt del 60% en aquests anys de crisis i els inversors reclamen cada vegada més transparència i compromís amb la RSE per part de les empreses.
• Com a treballadors: una enquesta realitzada a treballadors al voltant del món ens demostra alguna cosa que no ens hauria de sorprendre, les empreses amb millor RSE tenen a treballadors més motivats i més compromesos amb l’empresa. (Employee Perceptions of Corporate Social Responsibility and the Implications for Your Organization).

D’aquestes xifres es desprén que els clients són un grup d’interés a tindre en compte i que la qualitat juga un paper important a l’hora de satisfer les seues necessitats. Quan els empresaris compatibilitzen el seu negoci amb activitats socials, la imatge de la companyia millora d’una manera espectacular, guanyant espais de confiança entre els seus consumidors, menys preocupats per la qualitat dels productes que consumeixen, que donen per suposada, i que busquen comprar a organitzacions que mostren un alt grau de compromís amb el desenvolupament sostenible i el maneig ètic i moral dels seus negocis com a element fonamental.

La responsabilitat, en aquest sentit, ha d’anar més enllà de l’ètica individual de les persones que componen les empreses, afecta a l’organització en si mateixa, ja que és un ens amb responsabilitat pròpia econòmica, social i mediambiental a la qual ha d’exigir-se-li comportaments concordes amb aquesta responsabilitat. La RSE suposa per tant, que l’empresa s’oriente, no solament cap a la maximització dels beneficis econòmics, sinó també al benestar social i protecció ambiental.

El comportament de l’empresa es pot analitzar a través d’una sèrie d’indicadors d’acompliment a nivell intern i extern, com a mostra la següent taula:

 

ECONÒMIC	SOCIAL	AMBIENTAL
1.        Pla estratègic 2.        Sistemas de Gestió 3.        Marquetin responsable 4.        Ús de recursos locals 5.        Gestió de capital 6.        Transparència	1.        Igualtat d’oportunitats 2.        Conciliació 3.        Prevenció de riscos laborals 4.        Formació interna 5.        Comunicació i participació 6.        Relació amb clients i proveïdors 7.        Integració amb la comunitat 8.        Gestió lingüística	1.        Política medioambiental 1.     Optimizació consum aigua 2.     Estalvi energètic 3.     Gestió de residus 4.     Reducció contaminació atmosférica, acústica i lumínica 5.     Integració amb l’entorn 6.     Pla de mobilitat sostenible

Taula. Indicadors de comportament empresarial amb la sostenibilitat (Font: La RSE i les cooperatives, Estudi de COCETA).

La responsabilitat social de l’empresa suposa, en sentit general: l’assoliment dels objectius econòmics; l’aportació de beneficis a l’individu, als col·laboradors i a la comunitat; el compliment dels principis ètics, cívics i la normativa legal; la capacitació dels empleats, no solament en assumptes relacionats amb el seu acompliment laboral, sinó també en aspectes relacionats amb el millorament personal, familiar i social; l’assegurament de les condicions laborals i de salut de les persones; així com la consideració de les decisions en funció de qüestions ètiques i ambientals.

Per tant, igual que les persones desenvolupem responsabilitats amb el nostre entorn, les empreses també han de fer-lo, i han de justificar les seues accions davant una opinió pública mitjançant la projecció positiva del que són: la seua imatge. Les accions corporatives tenen un significat social pel mer fet de pertànyer a una societat; això obliga en certa mesura a les empreses d’una societat a ser responsables dels seus propis actes en el desenvolupament de les seues funcions i assumir que les iniciatives socials no poden ser accions aïllades, han d’anar de la mà de la missió, visió, valors i estratègia de l’empresa.

En l’actualitat parlar d’Empreses Socialment Responsables no és sol una opció, sinó també una necessitat; sobretot perquè cada vegada assistim a una creixent conscienciació dels individus d’impulsar un desenvolupament més sostenible. Sembla que les organitzacions s’estan convencent que la seua finalitat com a empresa no solament és guanyar diners, sinó que tenen una missió social: han de contribuir a un món millor. Però a més s’han adonat que fer-ho és rendible. Ací és que està l’èxit del negoci, a saber mantindre un balanç i una coherència entre totes aqueixes tasques que orienten una economia del bé comú.